Bé sabem que l'ús de les tecnologies està a l'orde del dia. Moltes de les activitats quotidianes que realitzem precisen ja d'este tipus d'elements. Les noves tecnologies ens han ajudat a desenrotllar algunes activitats de manera més còmoda i senzilla, altres estan més relacionades amb l'entreteniment, la comunicació o la informació. D'esta manera, amb l'ús indiscriminat de tots estos productes ens hem convertit en persones acomodades que, en molts casos, no podrien dur a terme la seua vida diària sense aparells electrònics que els ajudaren. Així, hem deixat de valorar alguns aspectes de la vida que ajuden també al nostre desenrotllament i satisfacció, com poden ser les persones, la naturalesa o el temps lliure. Relacionat amb açò trobem l'enunciat que va dir Albert Einstein, “Temo el día en que la tecnología sobrepase nuestra humanidad. El mundo sólo tendrá una generación de idiotas”.
La tecnologia va canviant conforme va passant el temps, i cada vegada amb més rapidesa. Està canviant la societat, i en conseqüència nostra forma d'aprendre, desenrotllar-nos i pensar. És per això necessari que s'adeqüen i adapten estos elements tecnològics a l'educació i l'ensenyança en les escoles de manera que les noves generacions puguen continuar caminant cap al futur i no es queden estancades en el passat, o dita d'una altra manera, que adaptem la formació a la realitat social que ens embolica.
La societat i la tecnologia van avançant i l'educació no pot quedar-se arrere com està fent. Com acabem de dir, l'ús d'estes tecnologies s'ha convertit en una necessitat per a tot el món i cal que des de xicotets els xiquets vagen relacionant-se amb elles, però no abusant de videojocs, ordinadors o mòbils, sinó ensenyant-los totes les possibilitats i recursos que oferixen i com utilitzar-los amb responsabilitat, perquè així, a poc a poc vagen formant el seu propi esperit crític de manera que puguen avaluar allò que se'ls presenta i puguen decidir si el que li'ls oferix és valuós o no ho és.
Com a elements integradors en les aules considere que estos mecanismes poden ser molt beneficiosos per a xiquets i professors ja que oferix molts avantatges respecte al mètode d'ensenyança tradicional. És un bon element per al desenrotllament de la creativitat dels xiquets perquè oferix més possibilitats d'investigació i aprenentatge que els clàssics llibres, assegura l'accés de tots els alumnes als mateixos continguts i ajuda a l'aprenentatge autònom. Amb l'ús d'estos elements en les aules es pot aconseguir més atenció i interés per ser una manera innovadora i atractiva de presentar els continguts, es poden utilitzar molts recursos i aplicacions d'internet i fomentar l'aprenentatge significatiu i autònom.
D'altra banda, per a impartir les classes amb elements electrònics és necessari manejar-los amb soltesa i facilitat, ja que a l'aparéixer qualsevol dubte o error són els professors els que han de solucionar-ho. D'esta manera, encara que sàpien dels avantatges i beneficis que pot oferir l'ensenyança amb les noves tecnologies són ells els que han de decidir si dur a terme o no este estil d'ensenyança, i és que en molts casos són ells els que preferixen seguir amb el mètode tradicional ja que, potser, a l'haver aparegut estes tecnologies en unes edats més tardanes que per als jóvens els és més complicat el maneig i control de l'àmbit, per la qual cosa se senten més segurs utilitzant materials clàssics i rebutjant així els nous instruments.
Veient la situació podríem dir que per a poder dur a terme este estil d'ensenyança seria necessària una formació del professorat que els ensenye com funcionen i de quina manera poden utilitzar tots estos mitjans, com poden fer més atractives les classes amb diferents aplicacions, programes, jocs o vídeos relacionats amb la matèria. Esta formació també podria ajudar-los a adoptar una bona orientació de les diferents opcions electròniques cap als continguts a ensenyar o inclús a combinar els elements tradicionals amb els tecnològics perquè progressivament vagen avançant cap estos últims.
Per a concloure, com diu Santos (2009), els professors d'Educació Infantil i Primària, "no podem continuar sent professors del segle XX, ensenyant continguts del segle XIX, a alumnes del segle XXI". Encara que no hem de prendre al peu de la lletra estes paraules ja que no podem generalitzar tant, pense que representa prou bé el que he volgut expressar anteriorment. Finalment, afegir que tampoc hem de deixar de costat les relacions socials ni afectives per l'ús d'elements electrònics, al meu entendre, com diu Murillo (2007) "debemos integrar el coneixement amb valors, afectes, emocions i experiències prácticas", intentant relacionar l'ús de les tecnologies educatives amb la col·laboració i interacció entre els alumnes
No hay comentarios:
Publicar un comentario