Què entenem per “Joc”

En l’àmbit quotidià de la societat en què estem immersos, el joc és una eina present. En aquest sentit Blanco (2010) ens comenta que el significat de joc, és qualsevol tipus d’activitat que es realitze amb l’objectiu de gaudir amb unes regles establertes, i el significat de tradicional, pertany o relatiu a la tradició, és aquell que és comú.

El joc ha aparegut sempre en l’ésser humà i moltes espècies animals, i ha anat evolucionant a través de diferents etapes. Els jocs tenen relació amb activitats de la vida quotidiana, amb les estacions de l’any,amb els dies de la setmana i festius, i en la vida rural.

Bantulà i Mora (2007) ens expliquen que el joc és una manifestació lúdica de caràcter universal que acompanya a l’ésser humà des del seu naixement fins a la mort. Aquests autors ens mostren un punt de vista del joc com una exteriorització intima que té l’home des de l’inici de l’evolució humana. A partir d’aquest fet, podem dir que els jocs han estat actius en les persones de manera contínua, fent una transmissió del saber tradicional de generació en generació.

Un especialista sobre el joc com és Lavega ens parla que: «En el juego se presenta siempre una participación activa de sus protagonistas, quienes actúan tomando sus propias decisiones e iniciativas». Per tant podem afirmar que en el joc constantment els participants tenen una actitud dinàmica i activa amb accions i preses de decisions de forma autònoma en les formes jugades. 

Alhora, aquest expert ens estableix unes característiques del joc, que a continuació les enumeraré: 

• Voluntari i lliure: juguem quan ens ve de gust, en qualsevol lloc i qualsevol moment.
• Divertit, agradable, alegre i satisfactori: El joc és una activitat que ens agrada a tots i totes i que ens aporta records molt agradables, ja que sempre és sinònim de passar-t’ho bé.
• Espontani, instintiu i irracional: Quan juguem ens oblidem de totes les coses del nostre voltant i ens entreguem tal com som a la pràctica jugada de manera plena.
• Gratuït, improductiu i intranscendent: El joc suposa una activitat momentània que engloba a un grup de persones que volen passar-ho bé sense buscar res a canvi.
• Incert, fluctuant i aventurer: En començar el joc no coneixem el resultat final, se’ns fa impossible esbrinar tot el que passarà.
• Ambivalent i oscil·latori: En el joc poden passar moltes coses diferents. En el joc estem constantment contrastant diferents situacions.
• Compromès, intencionat i conscient: Quan juguem, cada persona està obligada a prendre una decisió, a interpretar contínuament la situació en la qual es troba i oferir una resposta personal mitjançant les accions del joc.
• Estètic i creatiu: Cada joc té la seua pròpia estètica i harmonia. Els jocs no només són divertits pels que juguen sinó que en moltes ocasions són també divertits per aquelles persones que observen.
• Fantàstic, simbòlic i fictici: Quan juguem ens endinsem en un món ple de personatges ficticis i d’accions que no corresponen a la vida real. La ficció implica una oposició amb el món real i permet que l’infant s’alliberi de les exigències que el món real l’imposa per així, actuar amb les seues normes i regles.
• Seriós, necessari i solemne: Quan un infant juga participa en un joc, el més important en aquell moment és tot allò que succeeix durant la pràctica.
• Reglat i normatiu: Tot joc té unes regles, enteses com un conjunt d’aspectes que ens indiquen les limitacions que hi ha per tots els participants amb les mateixes condicions.